Novetats de Novel·la Juvenil del mes d'Abril
Negra nit
Lolita Bosch
En acabar la guerra civil els republicans van patir molt. Alguns van poder exiliar-se, altres no van tenir tanta sort... però en Manel i en Pere són massa joves per entendre-ho, i la seva amistat passa pel damunt dels ideals polítics de les seves famílies enfrontades. Encara que els seus pares no els deixen, ells es veuen cada dia per anar a banyar-se al riu o a jugar a dames al paller de Can Font. Només hi ha una cosa que els pot separar: un accident. I uns documents secrets que cap dels dos no sap que existeixen i que amaga la família d’en Manel. Perquè en Julipa, el pare d’en Pere, els vol recuperar costi el que costi...
El desierto de hielo
Maite Carranza
La profecia s’ha complert i els clans de bruixes Omar esperen que Anaíd, l’escollida del cabell de foc que té el ceptre de poder, acabi amb les sanguinàries bruixes Odish. Però Anaíd té quinze anys, està enamorada i és més vulnerable que mai als perills que l’empaiten i que l’obliguen a escapar en companyia de la seva mare.
Al llarg d’aquest viatge desesperat, Anaíd desentelarà la llegenda negra que en torn a Selene, durant la seva joventut esbojarrada i rebel, i coneixerà el seu origen: forjada en la duresa del gel, filla de la neu, germana de l’ossa.
Per fi, el misteri al voltant del naixement de l’escollida serà desvelat. I la veritat no podria ser més aterridora...
Tercer volum de La guerra de las Brujas.
Relatos de los héroes griegos
Roger Lancelyn Green
Els déus i herois de l’antiga Grècia mai haurien de caure en l’oblit: les seves històries formen part del patrimoni de la humanitat, són peça bàsica de la nostra literatura, el nostre llenguatge i el nostre pensament actual. L’originalitat d’aquest llibre està en que les històries d’aquests mites i llegendes de l’antiga Grècia han estat recopilades en una sola narració, tal com concebien la seva mitologia els antics grecs. Des dels mites de la creació de l’univers fins a la mort d’Hèracles (o Hèrcules), Roger Lancelyn Green s’atura als grans cicles heroics, com els de Perseu, Teseu o els argonautes, als que incorpora altres aventures més breus, com les d’Orfeu i Eurídice, la del rei Mides, las desgràcies d’Èdip i les expedicions contra Tebes o algunes “metamorfosis”, com les de Narcís o Jacint. Una de les més extenses, l’autor va recollir-la a La historia de Troya (Siruela, 2006).
El noi que dormia a la neu
Henning Mankell
En Joel –el protagonista d’El gos que corria cap a un estel i Les ombres creixen al capvespre- té tretze anys i vol fugir del poble on viu, al nord de Suècia. La nit que cau la primera neu, es fa tres promeses solemnes: abans no acabi l’any vol veure el mar i una noia despullada; a més, vol arribar als cent anys. Es llença amb determinació i enginy a fer realitat aquestes promeses, entre les quals la número dos resultarà ser la més senzilla...
La fuente de las vestales
Jean-François Nahmias
Titus Flaminius, un jove patrici advocat, veu com el seu món s’ensorra amb l’assassinat de la seva mare. Com la Justícia romana no està obligada a investigar els delictes, decideix trobar al culpable pel seu compte. Aleshores, es convertirà en investigador al servei dels més desfavorits.
A La fuente de las vestales, Titus Flaminius jura trobar l’assassí de la seva mare. Seguirà la pista d’una perla robada a l’amant de Juli César i la investigació el portarà fins a la bella Licinia, una de les vestals que guarden el foc sagrat.
Aquesta col·lecció presenta una Roma viva i apassionant en la que història i ficció es fonen en una aventura trepidant i rigorosament documentada.
Quan tot comença
Pere Pons
En Lluc té quinze anys i viu en una cala de pescadors de Mallorca. Aquell estiu arriba la Júlia, una noia de Buenos Aires que passa les vacances amb la família del seu avi, gent enriquida gràcies a l’estraperlo. Els dos joves viuen una història d’amor que ha de superar molts entrebancs. Novel·la realista, de sentiments i passions, que reflecteix els conflictes entre els diferents estrats socials de la Mallorca dels anys seixanta.
Kenitra
Maria Mercè Roca
El protagonista de Kenitra és l’Adrià Brugués, un noi de quinze anys que estudia quart d’ESO a Girona, bon alumne, enganxat al messenger i als manga, que fa esport i que no s’acaba d’agradar. El pare de l’Adrià, que feia de gerent d’un concessionari de cotxes, va marxar fa deu anys, i des de llavors el noi ha viscut amb la seva mare, negant l’absència del pare, sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai. Fins que la mort de l’àvia desencadena en l’Adrià el desig irrefrenable de trobar-lo, de conèixer-lo i de saber per què el va abandonar. La mare li dirà finalment el lloc con viu, Kenitra, un port fluvial del Marroc atlàntic, i l’atzar li posarà en safata la manera d’anar-hi: l’Adrià viatjarà com a ajudant de cuina en un vaixell de càrrega propietat del xicot de la seva tieta.
El lent viatge per mar, al juliol, li permetrà acostar-se a un món desconegut per ell, conèixer la gent de la tripulació i entendre les seves històries personals, fins llavors inimaginables. I, alhora, el viatge servirà també d’escenari per a les seves reflexions adolescents sobre l’amor, el poder, els homes i les dones, el desig, l’amistat, la violència i les desigualtats. I, per sobre de tot, el retrobament amb el pare i la constatació que no és més que un home desconcertat, el portaran a la reflexió sobre la culpa, la responsabilitat, el perdó i la llibertat per decidir.
